La ciutat capitalista és l’arena del major malestar social i polític i és alhora un testimoni monumental i un motor de la dialèctica del desenvolupament capitalista desigual. (Ludovico Quaroni)

La racionalitat dels diners i la potència del tipus d’interès, la divisió del temps
pel rellotge i l’espai pel registre territorial del cadastre són característiques abstractes de la vida social, però cada un d’ells sembla tenir molt més poder sobre
nosaltres que nosaltres sobre ells. (David Harvey)

La instal·lació pretén evocar un skyline omnipresent en molts dels nostres municipis, i simbolitzar tot allò que representa un suposat progrés, augment del
benestar i civilització, però que alhora implica processos irreversibles de degradació de l’home i el Medi Ambient. Una societat menystinguda, i un capital social maltractat.

Una reflexió de com n’estem d’allunyats de la natura i de la vida en comunitat i de
com en nom de les preteses possibilitats de la modernitat ens aboquem inevitablement a la fi del concepte de creixement continuat.

Una instal·lació en forma de dansa antropocèntrica, que amb una coreografia
de girs incansables ens porta a pensar en un retorn a la concepció cíclica del
temps, i d’alguna manera a l’intent de cercar un modus vivendi més acord amb
les lleis de la natura.