(autòmat, atzar, letraset i retolador negre sobre paper plantable A5)

En aquesta obra sobre paper, la paraula futur apareix ja escrita, com una promesa o una projecció heretada. Davant seu, un autòmat motoritzat, construït artesanalment amb fusta i ferro, genera guixots mitjançant moviments repetitius, aleatoris i en bucle constant. La màquina no escriu ni construeix cap relat; insisteix en una acció mecànica que interfereix persistentment amb la lectura de la paraula.

Aquesta dinàmica pot llegir-se a la llum del pensament de Mark Fisher. Els traços acumulats evoquen un present que es reprodueix incessantment sobre si mateix, generant activitat sense produir nous horitzons. La paraula futur continua visible, però queda progressivament envoltada per una xarxa de marques que no l’esborren ni la desenvolupen.

Si bé la peça remet a la dificultat contemporània d’imaginar el futur, també deixa oberta la possibilitat que d’aquestes condicions d’atzar emergeixin noves relacions i formes de significat.

El suport és paper plantable que conté llavors, de manera que la superfície no és només un registre sinó també una potencial superfície de transformació. Aquesta condició introdueix una temporalitat oberta: el que avui funciona com a suport del gest mecànic pot, amb el temps, esdevenir una altra forma de materialitat viva. En aquest context, el que aparenta ser un traçat sense ordre es pot llegir també com una forma d’organització latent, un conjunt de marques que obren relacions més enllà del control del dispositiu.